Etapes visuals: infància, adolescència y edat adulta

La visió és un dels sentits més importants que tenim ja que és el que ens revela com és el món que ens envolta. Al llarg de la nostra vida, els nostres ulls van canviant, evolucionant i, com qualsevol altre òrgan del nostre cos, envellint. L'objectiu d'aquest post és donar a conèixer les diferents etapes visuals per les quals passem des de la infantesa fins a l'edat adulta.

Infantesa

‍A la infantesa, el sistema visual es desenvolupa i madura. Els ulls creixen i s'adapten a la llum. També es desenvolupen els músculs oculars, la qual cosa permet que els ulls es concentrin en objectes propers i llunyans.

Canvis anatòmics

‍Durant la infantesa, els ulls creixen a un ritme ràpid. El diàmetre del globus ocular augmenta d'uns 18 mil·límetres al néixer a uns 24 mil·límetres en l'edat adulta. També es desenvolupa la retina, que és la capa sensible a la llum que es troba a la part posterior de l'ull. La retina conté els fotorreceptors, que són les cèl·lules que converteixen la llum en senyals elèctriques que s'envien al cervell.

Afeccions visuals

‍Els problemes visuals més comuns a la infantesa són:

• Ambliòpia: també coneguda com a "ull vago", és una condició en què un ull no es desenvolupa correctament. Això pot deure's a una mala alineació dels ulls (estrabisme) o a una diferència de graduació entre ells. L'ambliòpia sol aparèixer en els primers anys de vida. Els símptomes poden incloure parpelleig constant, desviació de la mirada i enfocament incorrecte. El tractament sol consistir en l'ús d'oclusors oculars per forçar l'ull afectat a treballar més i desenvolupar la seva visió.

• Estrabisme: és una condició en què els ulls no estan alineats correctament, ja sigui de manera congènita o adquirida. Sol aparèixer en els primers anys de vida i es tracta amb lents o cirurgia, depenent del cas.
• Defectes refractius: són problemes de focalització que poden causar visió borrosa, com la miopia, l'hipermetropia i l'astigmatisme. Aquests solen ser hereditaris i es corregixen amb lents o lentilles de contacte.

Adolescència

‍A l'adolescència, el sistema visual continua madurant. Els ulls creixen fins a assolir la grandària adulta, i els músculs oculars es desenvolupen completament. Durant aquesta etapa, és important realitzar revisions oftalmològiques periòdiques perquè els problemes visuals detectats a la infantesa poden haver empitjorat amb el temps.

Problemes visuals

‍Els problemes visuals més comuns a l'adolescència són semblants als de la infantesa, però poden agreujar-se amb el temps:

• Ambliòpia i Estrabisme: si no es tracten durant la infantesa o no es busca tractament en aquesta etapa, les probabilitats de recuperació completa de l'ull es redueixen significativament.
• Defectes refractius: la manca de correcció o una correcció inadequada pot provocar fadiga visual o migranyes.

La miopia és un defecte refractiu en què els objectes llunyans es veuen borrosos. En canvi, la hipermetropia provoca un desenfocament dels objectes propers. D'altra banda, l'astigmatisme és un defecte refractiu en què els objectes es veuen borrosos i distorsionats.

Els defectes refractius solen ser hereditaris. Poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, però acostumen a ser més comuns en la infància. El tractament dels defectes refractius en aquesta etapa de la vida sol consistir en l'ús de ulleres o lentilles de contacte per corregir la graduació dels ulls.

Edat adulta

‍A l'edat adulta, el sistema visual comença a envellir i apareixen els primers símptomes de debilitament muscular, provocant problemes visuals com:

• Presbícia: la pèrdua de la capacitat per enfocar objectes propers. Sol aparèixer a partir dels 40 anys i es manifesta amb dificultats per veure de prop, obligant a allunyar els objectes per veure'ls amb claredat. El tractament solia ser l'ús de lents progressives, però ara hi ha una solució segura, efectiva i permanent: la cirurgia refractiva.

• Cataractes: caracteritzades per la opacitat del cristal·lí, la lent natural de l'ull. Solen aparèixer a partir dels 50 anys i es manifesten amb visió borrosa, dificultats per veure de nit i sensació d'encandilament. L'única solució efectiva és la cirurgia, on es substitueix el cristal·lí opac per una lent o cristal·lí artificial.

• Degeneració macular associada a l'edat (DMAE): una malaltia que afecta la màcula, la zona central de la retina responsable de la visió central. Solen aparèixer a partir dels 50 anys i es manifesten amb taques o punts foscos a la visió central i dificultats per llegir o reconèixer cares. El tractament depèn del tipus de malaltia, i en alguns casos pot ajudar a retardar la progressió de la malaltia.

Conclusions

‍La visió és un sentit essencial per a la nostra vida. És important cuidar dels nostres ulls des de la infantesa per prevenir problemes visuals. A la Clínica Oftalmològica Castanera, disposem d'un gran equip per tractar qualsevol defecte visual. Gràcies a ells, podem dir amb orgull que som un dels centres de referència a nivell estatal en el tractament de la salut ocular. Vetlla pel més preuat dels nostres sentits amb els millors especialistes i recorda realitzar com a mínim una revisió oftalmològica completa a l'any. La prevenció és la millor arma per lluitar i abordar a temps qualsevol tipus d'afecció ocular.

‍