Tant la hipermetropía com la miopia, juntament amb l'astigmatisme, són el que es denomina defectes refractius. Per a eliminar-los bàsicament existeixen dues tècniques quirúrgiques:
Totes dues tècniques són totalment segures i molt ràpides. Tant és així que el mateix dia de la intervenció el pacient es pot anar a casa pel seu propi peu, i l'endemà ja podrà començar a fer una vida pràcticament normal, sense necessitat d'usar ulleres o lents de contacte de cap mena.
L'elecció d'una cirurgia o una altra depèn principalment de les característiques anatòmiques de l'ull, que es determinaran mitjançant una bateria de proves diagnòstiques en la nostra consulta.
Las lents de col·làmer per a la correcció dels defectes refractius existeixen des de fa més de 20 anys. És una de les tècniques més ràpides, fiables i segura. En el nostre centre som pioners en la implantació de lents de col·làmer; no en va el Dr. Fernando Castanera va ser el primer cirurgià a implantar aquest tipus de lents al país.
Poríamos dir que és una espècie de lent de contacte però que, en lloc de col·locar-se sobre la còrnia, s'implanta dins de l'ull de manera permanent. Una de les seves característcias principals és que és molt flexible. Això permet que es pugui plegar, o més aviat enrotllar, per a poder ser introduïda en l'ull a través d'una incisió mínima. A més, és capaç de corregir graduacions molt altes, per la qual cosa és una gran elecció en pacients que presenten defectes refractius molt elevats.
El principal avantatge que presenta la lent de col·làmer és que es tracta d'una tècnica totalment reversible, és a dir, en la seva implantació no es veu afectada cap estructura, per la qual cosa si fos necessari retirar-la o substituir-la l'ull quedaria intacte.
Es realitzen tota una bateria de proves diagnòstiques per a conèixer la graduació del pacient i saber exactament que tipus de lent i que potència ha de tenir. Cal tenir en compte que aquest tipus de lents, en la majoria de casos, es demanen i es fabriquen expressament per a cada pacient en particular. Però d'entre totes les proves una de les més importants és la biometria. Es tracta d'una prova en la qual podem mesurar exactament el va espaiar entre l'iris i el cristal·lí. Aquesta mesura és de summa importància perquè serà decisiva per a saber si l'espai és suficient o no per a albergar la lent de col·lagen que anirà situada en aquest espai.
Una possible alternativa podria ser la intervenció amb làser (LASIK o PRK) o bé continuar usant ulleres o lents de contacte. De tota manera, en aquests casos sempre és millor conèixer l'opinió del metge oftalmòleg que segur que li podrà oferir la millor de les alternatives.
Com hem dit la lent pot plegar-se sobre si mateixa. Això permet que pugui ser introduïda en l'ull mitjançant una mínima incisió (2.2mm) i desplegar-se a l'interior.La lent es posiciona per darrere de l'iris i queda subjecta pels quatre hápticos situats en les vores.
La intervenció no dura més de 10 minuts per ull ja que no cal alterar cap estructura interna de l'ull, simplement s'ha de posicionar adequadament la lent darrere d'iris.
No, no notarà cap dolor. La cirurgia es realitza baix anestèsia local i una lleugera sedació que permeten que el pacient estigui totalment relaxat, en una espècie de duermevela, i l'ull completament anestesiat.
No és possible, o millor dit no és recomanable, realitzar la intervenció amb el pacient totalment adormit. Això es deu al fet que es necessita una certa col·laboració del pacient que ha de mirar una llum. Això permetrà que l'ull estigui fix mirant en un punt per a així poder centrar i col·locar la lent de manera còmoda i ràpida. Si no és així la cirurgia es podria allargar més del que es preveu i la lent podria quedar mal posicionada.
Aquesta és una de les millors parts d'operar-se mitjançant lent de col·làmer és que els pacients comencen a veure de manera més que acceptable en acabar la intervenció. Molts d'ells encara estant en el mateix quiròfan, ja se sorprenen del bé que veuen sense ulleres.
De tota manera cal tenir en compte que la recuperació total pot trigar uns dies, no més d'una setmana.
La idoneïtat per a poder operar-se o no mitjançant aquesta tècnica respon exclusivament a criteris mèdics. Aquests estaran basats en els resultats obtinguts en les proves diagnòstiques que es realitzen durant el preoperatori.
Es realitzen múltiples proves que van des de, evidentment, saber la graduació exacta a corregir, fins al càlcul micromètric del gruix de la còrnia. És precisament aquest càlcul un dels factors més decisius a l'hora de saber si s'és un bon candidat o no per a sotmetre's a la intervenció. Cal tenir en compte que, com explicarem més a baix, l'actuació del làser sobre la còrnia implica la sostracció de part del teixit corneal i que a major graduació major teixit corneal cal sostreure. Per tant, és imprescindible saber si la nostra còrnia és prou gruixuda per a suportar aquesta sustración. Cal remarcar que, si les proves indiquen que podem seguir adelenteamb la intervenció, el marge de seguretat és sempre prou elevat com per a assegurar que la còrnia el suportarà perfectament.
En qualsevol cas es tracta de proves no invasives i ràpides en les quals, principalment el pacient tan sols haurà de mirar una llum i romandre uns segons amb l'ull obert.
Si el gruix de la còrnia no és suficient com per a suportar la sostracció de teixit que requereix la nostra graduació només ens queden dues alternatives: continuar utilitzant ulleres o lents de contacte o bé optar per la cirurgia d'implantació de lents de col·làmer.
Aquesta tècnica consisteix a alterar les característiques anatòmiques de la còrnia modificant la seva curvatura, i per tant la seva potència diòptrica, de manera permanent. La remodelació es realitza de manera molt precisa i controlada mitjançant el vaporatge del teixit corneal. Uns polsos làser van polint la superfície de la còrnia amb gran exactitud fins a eliminar el defecte refractiu.
La intervenció no dura més de 10 minuts per ull i els seus efectes són permanents i efectius des del primer moment, encara que la visió pot veure's alterada durant els primers dies a causa dels processos de regeneració del teixit tractat.
No. Abans de la intervenció se li subministra al pacient un relaxant per via sublingual per a proporcionar-li un estat relaxat. A més es van instil·lant gotes de col·liri anestèsic en l'ull perquè estigui totalemente adormit abans de ser manipulat.
Ladiferència entre ambdues és que en el LASIK es talla una fina lamela (150micras) de la còrnia per a poder aplicar el làser en la superfície resultant. En el cas de la PRK, en canvi, es retira una primera capa finíssima (50micras) que hi ha en la còrnia denominada epiteli i posteriorment s'aplica el làser. L'elecció entre l'una o l'altra tècnica respon tan sols a criteris mèdics.
Aquesta és precisament una altra de les diferències entre aquestes dues tècniques: mentre que la recuperació amb el LASIK és més imediata (l'endemà ja s'aconsegueix una visió més que acceptable), amb la PRK es triguen entre 7 i 15 dies a estabilitzar la visió. Això es deu al fet que l'epiteli s'ha de regenerar per complet i durant aquest temps la visió pot sofrir fluctuacions fins a arribar al seu estat òptim.
Consulta aquí la llista de mútues que tenen conveni amb la nostra clínica.
Finança els teus tractaments en còmodes quotes de fins a 12 mesos sense interessos
Estarem encantats de rebre't. Tria dia i hora.