La correcció de la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme mitjançant la tècnica làser es realitza des de fa molts anys i realment està ja molt consolidada. Així i tot, no deixa de ser una cirurgia. Amb això volem dir que, com qualsevol altra intervenció quirúrgica, té els seus riscos i les seves possibles complicacions. Poc probables, però existeixen. Diem això perquè moltes vegades s’ha arribat a veure com una tècnica gairebé miraculosa, molt ràpida i que no comporta cap perill, ni necessita de cap cura especial. És cert que, en tractar-se d’una tècnica més superficial, implica menys riscos, però no està exempta d’ells al 100%. Per a aconseguir uns resultats òptims és necessari seguir unes pautes pre i postoperatòries molt específiques. Vegem totes aquestes qüestions amb una mica més de detall.
Què és el làser?
El làser per a corregir defectes refractius (miopia, hipermetropia i astigmatisme) es denomina làser de Excímer. No és més que una llum ultraviolada concentrada. Gràcies a un sofisticat sistema s’aconsegueix focalitzar aquesta llum en un punt molt concret. Allí es genera una gran quantitat de calor, la qual cosa permet realitzar cremades molt precises i controlades en forma de trets. Cada cremada es realitza en el punt exacte a una gran velocitat, aconseguint remodelar la superfície de la còrnia en pocs segons. Amb aquest poliment s’aconsegueix corregir el defecte refractiu del pacient, és a dir, eliminar la seva miopia, hipermetropia o astigmatisme.
Cal remarcar que el làser de Excimer compta amb un dispositiu de control capaç de seguir els moviments de l’ull —per petits que aquests siguin— i disparar en la zona exacta amb una precisió de micres. Gràcies a aquest sistema, el poliment sobre la còrnia és extremadament precís perquè els resultats visuals siguin realment excel·lents.
Quant dura la intervenció?
És molt major el temps de preparació de l’instrumental i del propi pacient que el temps quirúrgic en si. El tractament làser dura a penes 10-20 segons. Però s’opera cada ull per separat i es necessita posar una sèrie de talles, gotes anestèsiques, esterilitzar la zona al voltant de l’ull, cobrir les pestanyes, separar les parpelles, etc. Tot això porta el seu temps, encara que no serà més de 10 minuts per ull. Per tant, en qüestió de 15-20 minutos la intervenció dels dos ulls haurà acabat.
Necessito ajuda després de la intervenció?
Les primeres hores després de la intervenció són les més delicades. A pesar que alguns pacients noten de seguida una millora en la seva visió, el normal és que en un primer moment tinguin dificultats per a enfocar, els molesti la llum o tinguin una visió borrosa.
Podrà tornar a casa pel seu propi peu, però és imprescindible que vingui acompanyat. Cal tenir en compte que el pacient no podrà conduir, pot sentir fotofòbia (pel que recomanem l’ús d’ulleres de sol) i sensació d’arena en els ulls.
Ja l’endemà el pacient notarà un canvi radical en la seva visió, que encara que no serà encara del 100% li permetrà fer una vida pràcticament normal.
Existeix més d’una tècnica?
Existeixen dos tipus de tècniques principalment: el LASIK i la PRK. L’elecció d’una tècnica o una altra dependrà de les característiques anatòmiques de l’ull del pacient i del criteri de l’oftalmòleg.
Quina és la diferència entre el LASIK i la PRK?
La diferència radica en la superfície sobre la qual s’aplica el tractament làser. En la tècnica LASIK es dissecciona una fina lamela de còrnia, denominada flap, per a poder realitzar els trets del làser sobre la superfície resultant.
En canvi, en la tècnica PRK es retira l’epiteli corneal, que és una fina capa situada en la part superior de la còrnia, mitjançant un suau raspat, i sobre ella s’aplica el làser.
Cures pre i postoperatoris
Tant una tècnica com l’altra requereixen d’un tractament preoperatori a base de gotes molt específiques. A més, s’han de realitzar una sèrie de proves i càlculs biomètrics previs per a, entre altres coses, poder decidir quina tècnica és la més apropiada, calcular exactament la graduació a corregir, etc.
En tractar-se de tècniques diferents, les cures postoperatòries també són diferents. En el LASIK és molt important que el flap cicatritzi de manera adequada. Per a això és imprescindible no tocar-se ni fregar-se els ulls durant com a mínim el primer mes després de la intervenció. En cas contrari, el flap podria desplaçar-se. Això obligaria a reposicionar-ho i tornar a començar amb el procés de cicatrització.
En la tècnica PRK no hi ha perill de desplaçament del flap perquè no existeix. El principal inconvenient que presenta aquesta tècnica és que en retirar tot l’epiteli, queda una úlcera oberta que ha de cicatritzar. Durant aquest temps el pacient pot experimentar un cert dolor i fluctuacions en la visió. El procés de cicatrització triga uns 3 o 4 dies. Per a disminuir al màxim la sensació de dolor es col·loca una lent de contacte protectora i, a més, es recepta una pauta medicamentosa específica.
Conclusió
Tant una tècnica com l’altra corregeixen el defecte refractiu del pacient de manera molt precisa. Com hem dit anteriorment, l’elecció es deu a criteris mèdics, que poden venir condicionats per les característiques morfològiques de l’ull del pacient.
El que sí que podem afirmar amb rotunditat és que després de realitzar-se el tractament, el pacient no necessitarà tornar a fer ús de les seves ulleres o lents de contacte mai més i aconseguirà una visió excel·lent.
