Presbícia (vista cansada)

Què és la presbícia?

La presbícia o vista cansada és la pèrdua d’acomodació -de poder enfocar- del cristal·lí.

L’ull enfoca les imatges amb l’ajuda de dues lents: la còrnia i el cristal·lí. La còrnia és una lent fixa que no pot variar ni la seva forma ni la seva grandària. El cristal·lí en canvi és una lent que està unida a un múscul que permet variar la seva forma i, per tant la seva potència. Gràcies a aquests moviments podem enfocar les imatges tant llunyanes com pròximes. A partir dels 45 anys el cristal·lí es va endurint i perdent elasticitat. La conseqüència és que el múscul encarregat de variar la seva forma (múscul ciliar) és incapaç de fer-ho i es perd la capacitat d’enfocar -o d’acomodar-.

Com més llunyanes estan la imatges més relaxat aquesta el múscul ciliar, però a mesura que ens anem acostant un objecte el múscul es va tibant per a anar enfocant. És per això que quan el múscul perd aquesta capacitat d’acomodar no podem enfocar correctament sobre els textos o objectes més pròxims.

Cirurgia de la presbícia

La Presbícia o Vista Cansada apareix quan el múscul que permet que el cristal·lí canviï la seva forma i grandària -que es denomina múscul ciliar- deixa de funcionar. Gràcies a aquest moviment del cristal·lí som capaços d’enfocar les imatges tant de prop i com des de lluny. Quan el múscul en qüestió perd la seva funció ja no podem enfocar les imatges correctament. Per a corregir aquest defecte tan sols existeixen dues alternatives: l’ús continuat d’ulleres que haurem d’anar canviant de graduació contínuament, o la cirurgia, que solucionarà de manera definitiva el problema.

La intervenció dura uns 10 minuts per ull i consisteix a substituir el cristal·lí per una lent intraocular que ens permeti enfocar a diferents distàncies. La recuperació és molt ràpida i l’endemà el pacient ja és capaç de veure amb normalitat i sense tot just molèsties.

Com és el preoperatori de la cirurgia de la presbícia?

Proves diagnòstiques

Abans de la cirurgia el pacient ha de sotmetre’s a una sèrie de proves diagnòstiques que permetran calcular exactament la potència de la lent que haurà d’implantar-se en substitució del cristal·lí. Es tracta de proves totalment innòcues en les quals el pacient tan sols haurà de mirar una llum. El màxim inconvenient pot ser que s’hagi de dilatar la pupil·la per a poder veure el fons d’ull. Això suposarà que durant unes poques hores el pacient pugui sentir un cert enlluernament.

Com és l’operació de presbícia?

Què haig de fer el dia de la intervenció?

El més important és acudir en dejú des de la nit anterior, incloent-hi la no ingesta d’aigua.

‍Després de realitzar el tràmit d’admissió, accedirà a l’àrea quirúrgica. Una vegada allí serà atès en primer lloc per l’anestesista, que li col·locarà una via per a introduir la medicació necessària així com una lleugera sedació. Gràcies a aquesta sedació romandrà en un estat assossegat però no adormit del tot ja que es requereix una col·laboració mínima per part del pacient.

‍Una vegada pansa a l’àrea quirúrgica es procedeix a esterilitzar tota la zona ocular, se li cobreix l’ull amb una talla i se li inocula tant un anestèsic en forma de gotes com un altre més potent que permet que l’ull quedi totalment adormit i no noti absolutament cap dolor.

‍La intervenció consta de 4 passos principals:

  • INCISIÓ: Es realitza un incisió mínima (2.2mm) a través de la qual es durà a terme tota la intervenció.
  • OBERTURA DE LA CÀPSULA DEL CRISTAL·LÍ: Recordem que el cristal·lí està compost pel material cristalineano i una càpsula molt fina que el conté. Per a poder col·locar la lent intraocular és necessari buidar la càpsula i extreure tot el material cristalineano. Per a això és necessari retirar part de la càpsula realitzant un orifici en la cara anterior del cristal·lí.
  • FACOEMULSIFICACIÓ: A través de l’orifici podem introduir una petita sonda que realitza tres funcions: Emetre ultrasons, aspirar i irrigar. Els ultrasons ajuden a desfer les masses cristalineanas perquè siguin més fàcils d’aspirar i al mateix temps s’ha de compensar la pèrdua del material aspirat amb sèrum perquè la pressió de l’ull es mantingui constant.
  • IMPLANTACIÓ DE LA LENT INTRAOCULAR: Una vegada aspirades totes les masses cristalinianas es procedeix a implantar la lent intraocular en en interior de la càpsula. Aquesta lent, gràcies a la seva multifocalidad, té la capacitat de permetre’ns enfocar a diferents distàncies, tal com ho fèiem amb el cristal·lí natural abans que perdés la seva capacitat d’enfocament.

Quan acaba la cirurgia el pacient torna a una zona de recuperació on romandrà tan sols uns minuts i després sortirà al carrer pel seu propi peu.

Notaré dolor durant la cirurgia?

Com ja hem dit al pacient se li administren diferents tipus d’anestèsics així com una lleugera sedació. Això fa que el pacient no sofreixi cap dolor. En tot cas pot notar una certa sensació de pressió durant la intervenció, però mai dolor.

Sortiré amb l'ull tapat?

No. Excepte en casos excepcionals el pacient surt amb l’ull destapat. A pesar que la qualitat visual no serà perfecta, sí que és prou bona com perquè el pacient pugui sortir caminant pel seu propi peu.

Com és el postoperatori de presbícia?

Què puc i que no haig de fer després de la cirurgia?

Immediatament després de la intervenció es realitza una primera visita de control per a corroborar que la lent està perfectament col·locada i fer una primera valoració de la qualitat visual del pacient. Evidentment, en aquesta primera revisió la qualitat serà limitada, principalment perquè la pupil·la continua dilatada.

‍L’única cosa que no se li permet fer al pacient el mateix dia de la intervenció és conduir. Això és pel fet que segueix amb els efectes de la sedació i seria perillós ja que pot sofrir somnolència.

‍A part d’això el pacient podrà realitzar pràcticament una vida normal, si bé és recomanable que durant els primers dies no carregui amb pes.

Quan començaré a veure bé al 100%?

Després de la cirurgia existeix un període d’adaptació. S’ha de tenir en compte que el sistema visual s’ha vist modificat i això requereix cert temps perquè ens acostumem. Hi ha molts factors que poden fer variar que aquest temps sigui més o menys llarg: la graduació inicial, la capacitat de cicatrització, l’edat… Però, en general, al cap d’uns 10-15 dies la visió serà pràcticament perfecta.

Contacta amb nosaltres