Revisions oftalmològiques. Quan fer-les?

Hi ha una màxima que diu que ‘és millor prevenir que curar’. I nosaltres com a centre oftalmològic de referència a Barcelona no podem estar més d’acord. Sempre, sempre és molt millor avançar-se a l’aparició de qualsevol malaltia per a poder tractar-la amb més eficàcia i major efectivitat.

Cada quant temps haig de revisar la meva vista?

Per això sempre recomanem realitzar-se, almenys, una revisió ocular a l’any per a detectar qualsevol patologia i rebre el tractament adequat al més aviat possible.‍

‍Com acabem de dir la idea és sempre avançar-se a l’aparició de qualsevol malaltia. Això ens permetrà augmentar notablement el percentatge d’èxit en el tractament.

Hi ha un concepte que ens ha de quedar molt clar: asimptomàtic. Què significa? Significa que moltes patologies no produeixen cap dolor. Simplement apareixen i es van desenvolupant sense que nosaltres notem res. Fins que arriba un punt en el qual notem un descens de la visió.

Quines són aquestes patologies asimptomàtiques?

Existeixen diverses, però la més important i més perillosa és el glaucoma.

‍Com ja hem explicat en l’article  del glaucoma, és una malaltia que es coneix com ‘la ceguesa silenciosa’. I això és així pel seu caràcter asimptomàtic.

El glaucoma provoca un augment de la pressió intraocular que es transmet directament cap al nervi òptic. Recordem que el nervi òptic és l’estructura encarregada de transmetre el que veiem al nostre cervell -de fet hi ha qui el considera com una extensió del propi cervell-. La qüestió és que aquest augment de pressió danya les fibres que conformen el nervi òptic, que són com els cables que transmeten la informació. Per tant, cada fibra que es trenca és una fibra que deixa de transmetre. Això es tradueix en l’aparició d’una petita taca negra l’enfocar els objectes. Aquest és el moment en què ens adonem que alguna cosa aquesta passant i acudim a l’oftalmòleg a Barcelona. El problema és que aquestes fibres trencades ja no es poden recuperar, per la qual cosa la pèrdua de visió que hàgim sofert serà de caràcter irreversible.

Què puc fer per a no perdre visió?

Tornem al mateix concepte sobre el qual pivota aquest article: la prevenció. Si ens realitzem controls de manera continuada podem avançar-nos al glaucoma i a altres malalties i donar-los tractament abans que generin danys irreversibles sobre la nostra vista.

En què consisteix una visita de control?

Una visita rutinària de control consta de diverses proves i revisions. La primera i principal és comprovar si la nostra visió és correcta. D’això s’encarrega l’optometrista. És aquell moment en el qual hem de mirar unes lletres per a veure fins que línia som capaces de veure. Amb això el que analitzem és la nostra agudesa visual. Si tenim un registre de visites anteriors i observem un descens ja suposa un senyal d’alerta, que alguna cosa està passant. No té perquè ser una malaltia greu com el glaucoma o el despreniment de retina, però si que ens està mostrant que cal continuar estudiant més a fons els nostres ulls.

Tant si l’optometrista detecta alguna anomalia com si no, hi ha una altra prova que també es realitza de manera rutinària perquè ens aporta molta informació: l’OCT. Aquestes sigles signifiquen Tomografia de Coherència Òptica -en anglès Optical Coherence Tomography- i, com diem, ens aporta moltíssima informació perquè és capaç d’estudiar moltes estructures importants dels nostres ulls. Principalment es realitza un escàner de la retina i de les seves diferents capes, incloent-hi la màcula -que és el nostre punt de visió central- i el nervi òptic. D’aquesta manera podem fer un diagnòstic precoç tant d’un possible glaucoma, com de l’aparició d’una DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat), etc.

En Clínica Oftalmològica Castanera disposem sempre de la tecnologia més capdavantera i nostra OCT és capaç, a més d’analitzar la retina, d’analitzar  una altra estructura molt important: la còrnia. La còrnia és la primera de les lents de les quals disposem, la que es troba en contacte directe amb l’exterior. Gràcies a l’escàner específic d’aquest dispositiu podem analitzar el gruix exacte de la còrnia així com si existeix algun mal estructural que reveli la presència d’alguna patologia, com per exemple el queratocon, una possible queratitis, etc.

‍Si en algun d’aquests controls anteriors es detecta alguna anomalia important el pacient és derivat directament a l’oftalmòleg especialista que realitzarà una anàlisi més a fons de l’ull mitjançant la lampara d’esquerda. La làmpara de fenedura és un dels instruments més utilitzats en una consulta oftalmològica i ens permet estudiar a fons tant la còrnia com el cristal·lí. Si el doctor o doctora detecta, o té sospites que pot haver-hi alguna altra patologia, pot demanar que es practiquin moltes altres proves que complementin el diagnòstic i permetin dilucidar quin és el problema concret.

Quines altres proves em poden realitzar en la visita de control?

Les proves diagnòstiques anteriorment descrites serien les més bàsiques amb les quals podem obtenir molta informació sobre l’estat dels nostres ulls. Però si necessitem complementar  tenim tota una bateria de proves diagnòstiques que ens permeten afinar moltíssim el diagnòstic.

Seria molt llarg de definir cadascuna d’elles però si que voldríem destacar alguna de les més importants.

  • Campimetria o Camp Visual: Ens permet obtenir un mapa de colors que revelarà aquelles parts del nostre camp visual en el qual la nostra visió és més limitada o nul·la.
  • Topografia: Gràcies a aquesta prova diagnòstica obtenim una visió molt detallada de la forma de la nostra còrnia, amb els seus diferents gruixos i possibles anomalies.
  • Recompte endotelial: L’endoteli és la capa més interna de la nostra còrnia. Tenir un bon nombre de cèl·lules sanes és imprescindible per a tenir una bona qualitat visual. Gràcies a un microscopi especular podem realitzar una foto d’aquestes cèl·lules i un contaje per a establir si el nostre endoteli es troba en bon estat de salut.

A partir de que edat haig de realitzar me’ls controls periòdics?

Nosaltres recomanem realitzar els controls a partir dels 2 o 3 anys d’edat. Cal tenir en compte que ja en els primers anys de vida, i sobretot en els quals recauen sobre els primers anys de l’etapa escolar, és molt important mantenir una bona qualitat visual, per a evitar, entre altres coses situacions de fracàs escolar. Així ho tractem en aquest article.

I per descomptat s’ha d’acudir a l’oftalmòleg sempre que detectem un canvi o una baixada en la nostra visió. Sempre és millor venir i veure que es tracta d’una simple conjuntivitis que esperar i deixar que evolucioni un despreniment de retina que és una patologia molt més greu.