El color dels ulls és un tret molt cridaner, sobretot quan es tracta d’ulls clars. Cada vegada hi ha més gent amb ulls amb una tonalitat fosca que desitja aclarir-los-hi per a aconseguir una tonalitat més blavosa, verdosa o ataronjada.
Però, es pot realment canviar el color dels nostres ulls? Vegem quines són les opcions que s’estan oferint actualment i si són realment segures.
DISC DE SILICONA:
Es tracta d’implantar una espècie de disc acolorit per davant de l’iris. És un acte quirúrgic, i consegüentment s’ha de realitzar en un quiròfan, encara que la intervenció és de caràcter ambulatori.
En el nostre centre som testimonis de què són capaços de fer-li a l’ull aquest tipus d’implants, ja que hem hagut d’esplanar més d’un. Són pacients que acudeixen a la consulta amb pressions intraoculars desorbitades, dolor ocular i una molt mala visió. L’implant bloqueja la circulació de l’humor aquós —un líquid que nodreix tota la part anterior de l’ull— i fa que pugui aparèixer glaucoma, cataractes o altres trastorns severs.
És una opció que mèdicament està totalment contraindicada, ja que els problemes oculars poden ser molt greus, arribant fins i tot a provocar una ceguesa irreversible si no és tractat a temps.
LÀSER:
Es fa ús d’un làser, similar al que s’utilitza per a realitzar un altre tipus de tractaments en consulta, es va aclarint el color dels ulls. Sembla senzill i segur, però en realitat té uns certs inconvenients que fa que la majoria d’oftalmòlegs no ho duguin a terme ni ho recomanin.
Aquesta tècnica crema la superfície de l’iris mitjançant trets realitzats amb làser. Això fa que el pigment de l’iris a poc a poc va desapareixent i en conseqüència la tonalitat de l’ull es va aclarint. El problema és que en cada tret s’allibera una petita quantitat de pigment. Aquests fragments queden solts i poden arribar a bloquejar la malla trabecular —zona per on es realitza el filtrat de l’humor aquós— generant una pressió excessiva dins de l’ull. Igual que en el cas dels discos, això pot provocar l’aparició d’una mena de glaucoma que, de no rebre tractament, arribarà a danyar el nostre nervi òptic i reduirà notablement la nostra visió.
QUERATOPIGMENTACIÓN:
En ulls en els quals la còrnia s’ha emblanquit per causa d’alguna malaltia o traumatisme, és possible realitzar una espècie de tatuatge sobre ella imitant el color de l’ull sa. En principi no té major inconvenient, exceptuant que la qualitat visual del pacient serà igual de dolenta, ja que no se soluciona el seu problema corneal. És més, en afegir un pigment sobre la còrnia, entre ells el color negre que imita la forma de la pupil·la, aquesta encara pot veure’s més reduïda.
Com diem, aquesta tècnica està indicada per a aquells pacients amb una patologia prèvia. Així i tot, existeixen centres que han començat a realitzar una tècnica combinada de làser i queratopigmentación en ulls sans. Consisteix a crear un espai mitjançant el làser en la pròpia còrnia que s’emplenarà amb pigments naturals per a imitar el color de l’ull. Per a alguns oftalmòlegs, aquesta tècnica no està prou provada com per a constatar que l’aplicació de tint sobre la còrnia pugui alterar les seves propietats de manera negativa. A més, una vegada tintada la còrnia queda com un tatuatge, que es podrà arribar a variar el seu color, però serà impossible recuperar la transparència corneal.
LENTS DE CONTACTE DE COLORS:
Aquesta és sens dubte la tècnica més segura, menys invasiva i la que porta més temps en el mercat. Es tracta de lents de contacte, iguals que les que s’usen per a corregir la miopia o la hipermetropia, però acolorides. El seu ús és totalment segur i no suposa cap risc per a cap de les estructures oculars. A més, podem canviar el color dels nostres ulls tantes vegades com vulguem.
En resum, existeixen diferents tècniques per a intentar canviar el color dels ulls, però avui dia, exceptuant l’ús de lents de contacte de colors, cap és prou segura com per a assumir el risc que suposen.
