Etapes visuals: infància, adolescència i edat adulta

La visió és un dels sentits més importants que tenim perquè és el que ens revela com és el món que ens envolta. Al llarg de la nostra vida, els nostres ulls van canviant, evolucionant i, com qualsevol altre òrgan del nostre cos, envellint. L’objectiu d’aquest post és donar a conèixer les diferents etapes visuals per les quals passem des de la infància a l’edat adulta.

Infància

En la infància, el sistema visual s’està desenvolupant i madurant. Els ulls creixen i s’adapten a la llum. Els músculs oculars també es desenvolupen, la qual cosa permet que els ulls es concentrin en objectes pròxims i llunyans.

Canvis anatòmics

Durant la infància, els ulls creixen a un ritme ràpid. El diàmetre del globus ocular augmenta d’uns 18 mil·límetres en néixer a uns 24 mil·límetres en l’edat adulta. També es desenvolupa la retina, que és la capa sensible a la llum que es troba en la part posterior de l’ull. La retina conté els fotoreceptors, que són les cèl·lules que converteixen la llum en senyals elèctrics que s’envien al cervell.

Els problemes visuals més comuns en la infància són:

Ambliopia: també coneguda com a “ull vague”, és una condició en la qual un ull no es desenvolupa correctament. Això pot deure’s a una mala alineació dels ulls (estrabisme) o a una diferència de graduació entre ells.

L’ambliopia sol aparèixer en els primers anys de vida. Els símptomes poden incloure:

Parpelleig i/o fregaments oculars constants.

Desviació de la mirada.

Enfocament incorrecte.

El tractament de l’ambliopia sol consistir en l’ús de pegats oculars. L’objectiu del tractament és obligar l’ull afectat a treballar més i, per tant, desenvolupar la seva visió.

Estrabisme: és una condició en la qual els ulls no estan alineats correctament. Pot ser congènit o adquirit.

L’estrabisme sol aparèixer en els primers anys de vida. Els símptomes poden incloure són molt similars als esmentats anteriorment: parpelleig, desviació i mal enfocament.

El tractament de l’estrabisme sol consistir en l’ús d’ulleres o lents de contacte per a corregir la graduació dels ulls. Però en alguns casos es necessita anar un pas més enllà i realitzar una cirurgia mitjançant la qual corregir l’alineació dels ulls.

Defectes refractius: són problemes d’enfocament que poden causar visió borrosa. Els defectes refractius més comuns són la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme.

La miopia és un defecte refractiu en el qual els objectes llunyans es veuen borrosos. En canvi, la hipermetropia provoca un desenfocament dels objectes pròxims. D’altra banda, l’astigmatisme és un defecte refractiu en el qual els objectes es veuen borrosos i distorsionats.

Els defectes refractius solen ser hereditaris. Poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, però solen ser més comunes en la infància. El tractament dels defectes refractius en aquesta etapa de la vida, sol consistir en l’ús d’ulleres o lents de contacte per a corregir la graduació dels ulls.

L’adolescència

En l’adolescència, el sistema visual continua madurant. Els ulls creixen fins a aconseguir la seva grandària adult. Els músculs oculars també es desenvolupen per complet.

Durant aquesta etapa, és important continuar realitzant revisions oftalmològiques periòdiques, ja que és possible que els problemes visuals que s’hagin detectat en la infància hagin empitjorat.

Afeccions visuals

Els problemes visuals més comuns en l’adolescència són els mateixos que en la infància, però poden empitjorar amb el temps.

Ambliopia: si no s’ha tractat durant la infància i tampoc s’intenta tractar en aquesta etapa, les probabilitats de recuperació total de l’ull es redueixen notablement.

Estrabisme: de la mateixa manera, si no es tracta, l’estrabisme pot provocar problemes de visió binocular, com la diplopia (visió doble).

Defectes refractius: la falta de correcció o una mala correcció generarà amb tota probabilitat problemes com la fatiga visual o la migranya.

L’edat adulta

En l’edat adulta, el sistema visual comença a envellir i comencen a aparèixer els primers símptomes d’afebliment muscular. Això provocarà problemes visuals com:

Presbícia: és la pèrdua de la capacitat d’enfocar objectes pròxims.

La presbícia sol aparèixer a partir dels 40 anys. Els símptomes poden incloure:

Dificultat per a veure de prop. Això provoca que activitats quotidianes com llegir o cosir es tornin molt tedioses.

Necessitat d’haver d’allunyar els objectes per a veure’ls amb claredat.

Maldecaps o fatiga ocular.

El tractament de la presbícia es resolia normalment amb l’ús d’ulleres o lents de contacte per a corregir la graduació del pacient, la qual cosa obligava a estar constantment renovant les ulleres o lents de contacte. Per sort, actualment existeix una solució segura, efectiva i permanent: la cirurgia.

Cataractes: la seva característica principal és que provoquen l’opacificació del cristal·lí, la lent natural de l’ull.

‍Les cataractes solen aparèixer a partir dels 50 anys. Els símptomes poden incloure:

Visió borrosa o ennuvolada.

Problemes per a veure de nit.

Sensació d’enlluernament.

L’únic tractament eficaç i efectiu de les cataractes és la cirurgia. En aquesta intervenció se substitueix el cristal·lí opac per una lent o cristal·lí artificial.

Degeneració macular associada a l’edat (DMAE): és una malaltia que afecta la màcula, la zona central de la retina responsable de la visió central.

La DMAE sol aparèixer a partir dels 50 anys. Els símptomes poden incloure:

Taques o punts foscos en la visió central

Dificultat per a llegir o reconèixer cares

El tractament de la DMAE depèn del tipus de malaltia. En alguns casos, el tractament pot ajudar a retardar la progressió de la malaltia.

Conclusions

La visió és un sentit essencial per a la nostra vida. És important cuidar dels nostres ulls des de la infància per a prevenir problemes visuals.

En Clínica Oftalmològica Castanera, comptem amb un gran equip per a tractar qualsevol defecte visual. Gràcies a ells podem dir amb orgull que som un dels centres de referència a nivell estatal en el tractament de la salut ocular.

Cuida del més preuat dels nostres sentits amb els millors especialistes i recorda realitzar almenys una revisió oftalmològica completa a l’any. La prevenció és la millor arma per a lluitar i atallar a temps qualsevol tipus d’afecció ocular.