Existeix una dada estadística demolidora sobre el glaucoma que la majoria de la gent desconeix: aquesta malaltia és la principal causa de ceguesa en el món. I rep el nom de la “ceguesa silenciosa” perquè —exceptuant del glaucoma agut que produeix un dolor intens— és una afecció indolora i asimptomàtica. El pacient s’adona que el pateix quan ja apareixen els primers símptomes de pèrdua de visió, que en la majoria de casos serà de caràcter irreversible. Però anem a pams.
Què és el glaucoma?
Com hem dit, el glaucoma és una malaltia que de no ser frenada provoca un descens notable de la visió. Això es deu al fet que en l’ull es produeix un augment de la pressió intraocular (no confondre amb la pressió arterial) que afecta directament el nervi òptic.
Per què es produeix l’augment de la pressió intraocular?
El primer que hem de saber és que a l’interior de l’ull existeix un flux constant de líquid —denominat humor aquós—. Aquest líquid passa a través d’una malla de filtrat que rep el nom de trabéculo i arriba a un canalículo de filtració. Existeixen factors, des dels relacionats amb altres malalties, fins a factors hereditaris o fins i tot a causa de traumatismes, que fan que aquest flux constant es vegi interromput. Al no poder passar amb normalitat es produeix un augment de la pressió per a poder “fer passar” aquest líquid a través de la malla de filtrat. L’augment de pressió es transmet directament cap a la part posterior d’ull, que és on es troba el nervi òptic.
Quines conseqüències té?
Les conseqüències d’aquest augment de la pressió és que el nervi òptic es veu oprimit, provocant una ruptura de les fibres que ho conformen. Hem de tenir en compte que el nervi òptic està format per milers de fibres encarregades de transmetre allò que veiem al nostre cervell. Cada vegada que es trenca una d’aquestes fibres és com si talléssim un cable de corrent. El senyal arriba incompleta. I el més greu és que cada fibra que es trenca és pràcticament impossible que sani i torni a transmetre informació.
El que ocorre llavors és que el pacient va perdent la visió perifèrica. Tan sols és capaç de veure les imatges centrals, quedant-se cada vegada amb una visió més tunelizada.
Com evitar el glaucoma?
L’única manera d’evitar el glaucoma és mitjançant la prevenció. Realitzar-se controls oftalmològics és la forma més segura d’assegurar-nos que no hi ha símptomes que pugui estar apareixent la malaltia, i sobretot d’avançar-se a les conseqüències. La recomanació és realitzar-se com a mínim una revisió ocular a l’any, especialment si sabem que existeixen antecedents familiars que han sofert la malaltia.
Quins remeis existeixen per a frenar la malaltia?
Podríem dir que existeixen 3 maneres de frenar l’avanç de la malaltia:
- Tractament medicamentós:
Es tracta de la instil·lació de col·liris. Aquestes gotes tenen la finalitat o bé de reduir la producció de l’humor aquós o bé augmentar la capacitat de filtrat del trabéculo, amb la qual cosa es disminueix la pressió intraocular.
- Tractament làser:
Conegut amb el nom de Làser SLT és unes de les tècniques més avançades i efectives per al tractament del glaucoma. Gràcies a l’acció d’un làser es remodela de manera selectiva la zona del trabéculo. Això millora la capacitat de filtrat de la malla de manera notable.
- Tractament quirúrgic:
Consisteix en la implantació de vàlvules mecàniques per a augmentar el flux d’humor aquós. El principal inconvenient és que és necessari passar per quiròfan, però en contraposició obtenim un descens pràcticament immediat de la pressió intraocular. A més, la recuperació postoperatòria també és molt ràpida.
L’elecció de l’un o l’altre tractament dependrà exclusivament de criteris mèdics. Però tornem a incidir en el fet que el més important és mantenir un control continuat de la nostra visió mitjançant revisions oftalmològiques periòdiques.
