Sens dubte l’iris és una de les parts més atractives de l’ull. Sobretot si són de tonalitats blaves o verdes. Moltes persones amb ulls de foscos desitjarien canviar el color del seu iris però és això possible? En aquest article descobriràs les diferents possibilitats que existeixen així com els seus avantatges i possibles complicacions.
Què és l’iris?
Però comencem pel principi: Què és exactament l’iris?
Es tracta d’un múscul que regula l’entrada de llum a la retina. És una prolongació de la úvea -una estructura vascularitzada que se situa entre la retina i la coroide (la part blanca del globus ocular)-. Anatòmicament està situat entre la còrnia i el cristal·lí.
Encara que ho sembli no és pla sinó que es tracta d’una estructura reticulada que forma crestes i valls bastant pronunciades, encara que això només ho podem veure mitjançant imatges augmentades.
Què li dona el color característic a l’iris?
Que l’iris tingui una color més clar o més fosc depèn únicament d’un factor: dela quantitat de pigment. La melanina és la responsable del color del pèl i dela pell, però també del color dels nostres ulls. A major quantitat de melanina, és a dir de pigment, més foscos seran els ulls i quant menor quantitat tindran una tonalitat més blavosa o verdosa.
Però tenir els ulls clars, que a la gran majoria ens sembla una cosa molt atractiva, té un gran desavantatge i és que com menys pigment tingui el nostre iris més llum penetrarà en l’ull. Per això a la gent amb ulls clars els molesta molt més la claredat i solen patir de fotofòbia.
Per a què serveix l’iris?
La funció de l’iris és la d’actuar com el diafragma d’una càmera de fotos, és a dir regular l’entrada de llum en l’ull. Com més dilatat estigui més quantitat de llum deixarà passar. Per això a la nit les nostres pupil·les estan més dilatades, per a intentar deixar passar el màxim de llum possible. En canvi, durant les hores més assolellades del dia l’iris es contreu perquè la llum nonos molesti.
Quines patologies pot patir l’iris?
No és una estructura que sola donar molts problemes oftalmològics, però quan apareix algun pot resultar molt molest i difícil de tractar. A continuació veurem les patologies més comunes i també alguna altra que són poc freqüents:
PATOLOGIES FREQÜENTS DE L’IRIS:
- UVEÏTIS:
Com hem comentat al principi de l’article l’iris és una prolongació de la úvea, de fet és on acaba aquesta estructura. La úvea està molt vascularitzada i qualsevol afecció que aparegui pot traslladar-se a l’iris fàcilment. La més comunes la uveítis. Es tracta d’una inflamació d’aquesta estructura. Els símptomes són enrogiment, dolor, fotofòbia i mala visió.
- ANISOCÒRIA:
Es tracta d’una diferència notable en la grandària delas pupil·les. És a dir, en un dels ulls l’iris sempre estarà més dilatat que l’altre. Un de les celebritats més famoses que patia aquesta patologia fuel cantant i actor David Bowie. Molta gent pensa que tenia un ull de cada color, però el que realment li ocorria és que una de les seves pupil·les sempre estava dilatada.
L’anisocòria pot tenir un origen fisiològic i ser present des del naixement o pot ser provocada per alguna mena de traumatisme. En el cas del senyor Bowie va ser està segona causa la que li va provocar una paràlisi permanent. Concretament va rebre un cop de puny en enredar-se en una discussió per una noia. Curiosament la persona que li va propinar el cop de puny va acabar sent un dels seus millors amics.
- HETEROCROMÍA:
Aquesta patologia sí que és la que provoca una diferència de tonalitat entre els dos ulls d’una mateixa persona. No provoca cap disfunció ni presenta major problema més enllà d’aquesta diferència de coloració. Pot deure’s a una problema present des del naixement o pot ser un procés degeneratiu pel qual es va perdent pigment i per tant canviant la seva tonalitat. La heterocromía pot ser total, quan afecta a tot l’iris o ben parcial si afecta només una part.
PATOLOGIES POC FREQÜENTS DE L’IRIS:
- ANIRÍDIA:
Literalment anirídia significa absència d’iris. Les persones afectades per aquesta patologia tenen una visió bastant deficient, sobretot durant el dia, ja que són incapaços de poder regular l’entrada de llum. Això els provoca fotofòbia a més de major propensió a patir altres malalties com a cataractes o glaucoma.
- ALBINISME:
Les persones albines, a més de tenir un color de pell molt molt clar també pateixen altres afeccions derivades de la seva malaltia. Una d’elles és que manquen de pigment en l’iris, o tenen molt poc. Això fa que els seus ulls siguin extremadament clars i que deixin penetrar en excés la llum . La conseqüència és una fotofòbia extrema que els obliga anar pràcticament sempre amb ulleres de sol.
- IRIDOCICLITIS:
Es tracta d’una inflamació de l’iris i del cos ciliar. Les causes poden ser de caràcter autoimmune o també a causa d’alguna mena de traumatisme. Per a tractar-la el millor és acudir a l’oftalmòleg que decidirà el tractament més adequat.
- NEVUS D’IRIS:
Tenen l’aparença d’una piga en l’ull. Es produeix un creixement de les cèl·lules que proporcionen a l’iris una coloració diferent. La gran majoria són benignes i asimptomàtics, però es recomana un control periòdic per a valorar el seu creixement i la seva evolució.
Clínica Oftalmològica Castanera és un dels centres oftalmològics més prestigiosos de Barcelona. Disposem de l’instrumental diagnòstic més nou per a tractar qualsevol d’aquestes malalties. El nostre equip de metges, infermeres i optometristes resoldran qualsevol dubte que tinguis sobre aquestes o altres patologies proporcionant-te un tractament ràpid i eficaç.
Com mantenir sa l’iris
La millor prevenció que podem tenir per a mantenir el nostre iris en bon estat de salut és protegir-ho dels raigs solars. Triar unes bones ulleres de sol-adquirides sempre en un establiment certificat- seran el nostre millor aliat no sols per a cuidar del nostre iris sinó de la resta d’estructures que conformen el nostre ull.
També es recomana realitzar-se una revisió oftalmològica completa a l’any per a controlar qualsevol alteració que pogués aparèixer. Des de Clínica Castanera sempre defensem que el millor aliat per a vèncer qualsevol malaltia és la prevenció. Avançar-se a l’aparició d’unes certes malalties o atallar-les en els seus inicis és clau per a maximitzar les possibilitats d’èxit.
Es pot canviar el color de l’iris?
I per a finalitzar anem amb la pregunta clau, realment podem canviar el color dels nostres ulls? La resposta és que no. L’única manera recomanable per a canviar el color dels nostres ulls és usant lents de contacte de colors. Això vol dir que existeixen altres mètodes per a canviar el color dels ulls? Sí. Si busquem en internet segura que trobem diferents centres que ofereixen algun tipus de tractament o tècnica per a variar la tonalitat dels nostres ulls. El problema és que es tracta de tècniques gens recomanables perquè els seus efectes secundaris poden afectar greument la salut ocular. Vegem alguns d’aquests tractaments i perquè no hem de sotmetre’ns a ells:
- QUERATOPIGMENTACIÓN:
Consisteix a pigmentar la còrnia, que és la part transparent de l’ull que està en contacte directe amb l’exterior. Per a fer-nos una idea és com fer-nos un tatuatge sobre la còrnia amb el color desitjat. El problema que presenta aquesta tècnica, a més de que no s’està canviant el color de l’iris sinó que simplement s’aquesta acolorint la còrnia, és que en realitzar-se la coloració per davant de l’iris aquest perd la seva funcionalitat. És a dir, encara que l’iris es dilati o es contregui sempre tindrà un element per davant que impedirà l’entrada de llum, per la qual cosa els problemes visuals que això pot implicar són obvis.
- DESPIGMENTACIÓN DE L’IRIS:
Existeix un tipus de làser capaç d’actuar com una espècie de bisturí a distància. És a dir, sense necessitat de realitzar cap tipus de ferida externa el làser és capaç de tractar una zona interna de l’ull. Amb aquesta tècnica podem anar donis pigmentant l’iris a base de trets sobre la seva superfície el que provoca que aquest s’aclareixi. El problema és que en cada tret s’allibera una certa quantitat de pigment que pot anar a parar a la vora interna de l’iris. Per aquesta zona és per on es produeix el pas d’un líquid, denominat humor aquós, mitjançant el qual regulem la pressió de l’ull. Si el pigment alliberat obstrueix la lliure circulació de l’humor aquós pot ser causa d’un augment de pressió intraocular i originar patologies greus com el glaucoma.
- IMPLANTACIÓ IRIS ARTIFICIALS INTERNS:
En el nostre centre hem estat testimonis de molts pacients que han arribat amb aquesta mena d’implants intraoculars amb resultats realment terribles. Des d’iris totalment destrossats, passant per danys en el cristal·lí i sobretot lesions greus sobre el nervi òptic que provoquen una pèrdua irreversible de la visió. Aquest tipus d’implants tenen una qualitat pèssima i tenen un gruix desmesurat que bloqueja la lliure circulació de l’humor aquós. Les conseqüències són les anteriorment esmentades i el pronòstic visual del pacient no sol ser molt bo.
En aquest vídeo realitzat pel doctor Fernando Castanera es pot veure clarament de quin tipus d’implant es tracta, observant-se la mala qualitat del mateix gràcies a unes espectaculars imatges obtingudes mitjançant un microscopi de rastreig. L’única solució és esplanar l’iris artificial i donar-li al pacient el millor tractament per a recuperar al màxim la seva agudesa visual, però això dependrà sempre de la magnitud dels danys ocasionats.
En resum, l’iris és una estructura molt bonica, tingui el color que tingui, el més important és cuidar-lo al màxim perquè no perdi la seva funcionalitat ja que això implicaria una sèrie de problemes visuals importants.
